Fent memòria..

Reconec que quan vaig saber que la finalitat de l'assignatura era realitzar un treball en grup amb tres persones que no coneixia de res em va entrar un cangueli considerable...Sempre és difícil fer treballs en grup perquè cada persona és un món i si a això hi afegeixes que no ens coneixíem de res, i que pensar que el resultat de les PACS no seria només una cosa meva, sinó que dependria de la feina que fessin aquests companys anònims, em feia encara més por.
Ara mateix aquestes pors s'han esvaït totalment.

Vam fer una molt bona planificació abans de començar el projecte i, de moment, l'estem seguint fil per randa.
La comunicació entre els 4 membres del grup ha estat sempre molt fluïda i molt clara i crec que tots entenem perfectament quin és el nostre objectiu i tenim força clar com el volem dur a terme.

Ara, que ja ha passat un mes llarg des de l'inici de la nostra aventura en comú puc dir que estic molt contenta de formar part d'aquest grup, no només perquè el resultat de la PAC1 va ser tot un èxit, sinó també perquè gràcies al xat hem tingut la possibilitat de conèixer-nos una mica a nivell personal i no som tant diferents. Fins i tot he descobert que la Sandra i jo tenim una molt bon amiga en comú!
Estic contenta de formar part d'aquest grup i em sento molt satisfeta de la feina que hem dut a terme fins ara.
Ara mateix estem esperant el resultat de la PAC2 i segur que ens ha sortit tan bé com la PAC1!
Gràcies a tots!